Entrades

DESEMBRE 2012

Avui escriurè per boca de la meva filla, la qual no calla i vol que escrigui tot el que li surti de la boca i ser la protagonista. Aquest any, els meus fills (com cada any tots els demès fills), faran el festival de Nadal (dia 21 de desembre), i la meva filla està molt decepcionada (sembla ser que com tots els altres nens de la seva classe), perquè els ha tocat fer un ball típic d'Itàlia que es balla en parelles, i no els hi agrada gens. Jo com soc un amant de tot allò que és italià, doncs estic més il.lusionat, però.... El meu fill Jan  també balla, però és un ball finlandès i sembla ser que no està malament i li dona ben igual si és finlandès o rus. El Jofrito (que ja té 2 anys i escaig), està a les portes de deixar de portar bolquer, ja fa les caques i pipis al wc i demanant-ho (tot i que de tant en tant s'oblida). La mama, es troba d'allò més bé, assitint a les seves classes de zumba per a mantenir l'esperit. Els meus tres fills estan molt il.lusionats amb el ...

quina canya!!!!!!!!

Bé, desprès d'un parentesi i de començar a treballar un altre cop, torno a escriure com em vaig auto-comprometre. Aquestra setmana hem fet el meu amic Ezequiel i jo mateix una cursa (la primera), en BTT, es a dir, en bicicleta de muntanya. Es tracta de la cinquena sortida que organitza la GUB per les muntanyes de Collserola i ha sigut impresionant, tot i que he de confesar que a mig camí, m'he cagat a les calces. Una mica més i no arribo, però tot i així, he disfrutat molt, tornarem a repetir de ben segur. (Adjunto Fotografies). Per tot el demés, la mama està molto bene, tant maca com sempre i carinyosa. Està buscant treball (ara que estem a les vaques flaques), i estic segur que trobarà un de ben bó. els minyons estant molt contents perquè han començat el col.legi i van junts (vull dir al mateig col.legi), i per tant van amb alegria i devoció.

Any ple de sorpreses

Bé, ja som un altre cop aquí. Tot i que semblava que m'havía mort, no és ni serà (espero), així. La família està molt contenta perquè hem viscut un primer trimestre d'any amb molts canvis, canvis de treball (a millor), canvis de domicili i de població, canvis d'escola pels nens, canvis laborals per la dona, canvis d'actitut en definitiva vers el mon i la crisi. Com ara ja no paguem hipoteca (ja que hem venut el pis), estem més que contents, i per tant la mamutxi, que havía deixat de treballar pels nens (però està fent pels matins un curs ocupacional d'ofimàtica), està més tranquila perque arà ja no necessitem tant els seus diners i pot estar amb els petits (tant per fer el menjar al migdia, com per estar amb ells per les tardes, (deures i sopars). Els petitons per tant molt feliços de que la seva mama estigui tant per ells, i la mama doncs, un xic atavalada de tant estar amb els petitons. Aquesta setmana santa, han marxat a Eurodisney i pel que he vist a les ...

Collons quins temps corren

Bones un altre cop. Ja som aquí, ja hem arribat. Si, que també ha arribat la crisi???, ben cert que és, però..... .

QUE BÉ QUE ESTEM...

Bona nit per tothom, feia molt de temps que no escribia res de res en el bloc, però com sempre (tot torna), i m'he enrecordat d'ell avui mateix. L'últim escrit és de fa dos anys, i en aquest temps, la família s'ha engrandit, ara ja som 5, tenim un nou petitó, el Jofre, que ens acompanya desde l'agost del 2010. He de dir que estem molt contents amb la seva presència, però també dic que aquest ja és l'últim (ara sí). Per tota la resta, la família com sempre (que ja és molt), tots els avis ben ferms com sempre, germans i germanes ben col.locats i amb ganes de viure i nosaltres vivint a la població de Begues (Baix Llobregat), on a l'hivern fa un fred que pela. La mama està treballant de recursos humans per a una empresa nova que hem muntat de fabricació de pà artesanal francès, jo com sempre a l'Administracíó pública patint les retallades de sou ministerials i els nens a l'escola pública molt contents perquè han fet molts amics. Bé, per no abusar, ho dei...

Col.legi , família, treball i crisi

Bé, que contents estem amb tot el que està succeïnt al nostre voltant, econòmicament parlant. Jo de moment deixo aquest tema i paso a descriure la meva primera cursa en BTT que he fet amb el meu amic Ezequiel a Collserola, i que ha estat organitzada per la GUB. (adjunto fotografíes i per tant sobren les paraules). En un altre ordre de coses la família com sempre molt bé (sobrevisquen a la crisi), els petitis contents d'anar a la mateixa escola, la mamutxi maca i bona com sempre, i la resta de la família bé gràcies a Déu. Estic content perquè encara puc continuar escrivint en aquest bloc i això ja és molt. Bona nit macos i fins aviat